dimarts, 15 de desembre de 2009

El Montclar portarà la Flama de la Llengua a Sant Feliu

L’any 1968, amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, l’excursionisme català organitzà un acte reivindicatiu que consistia a encendre una flama a la seva tomba de Prada de Conflent i dur-la a peu fins al monestir de Montserrat, on atiaria una llàntia que cremaria durant tot l’any.Durant quaranta anys la voluntat d’un poble, el nostre, ha mantingut encesa aquesta flama que simbolitza la nostra llengua. Encara avui cal que la voluntat no defalleixi i mantingui l’esforç que, quaranta anys enrera, va encendre la fe que dugué aquells homes i dones a defensar la primera base de la nostra identitat nacional.El Centre Excursionista Montclar de la nostra població és l’encarregat de la 41ena edició de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana que tindrà lloc del dia 23 de gener del 2010 a Prada de Conflent, a la Catalunya nord, (des d’on la Flama serà portada a Sant Feliu de Guíxols), fins el 7 de febrer que serà pujada a Montserrat i rebuda pel Pare Abat , seguida per una missa solemne. Durant aquests quinze dies la flama romandrà al pati de l’Ayuntament i es faran diferents actes culturals i lúdics.

dimarts, 8 de desembre de 2009

Felicitats Guapos!!




Des del nostre blog volem felicitar a la Roser i en Jordi que dissabte 5 de desembre, vam celebrar el seu casament

dilluns, 30 de novembre de 2009

dijous, 12 de novembre de 2009


Avui fa una setmana que et vaig acompanyar en el teu últim viatge, agafades de la mà i amb una complicitat infinita ens dèiem l’últim adéu.
No oblidaré mai els teus ulls, la teva pell, les teves mans deformades pel pas del anys i la feina feta, quina pila d’anys duies a l’espatlla, vas ser una dona exemplar.

Acomiadar-me de tu em va costar molt, era un sentiment contradictori, per una banda et volia retenir amb mi per sempre i et prenia la mà amb força per dir-te, no marxis sòc aquí i per l’altre veure’t dins d’aquell cos malalt va fer que em resignés i poc a poc et deixés anar la mà i et veiés marxar del meu costat .

En el fons som molt egoistes, quant se’ns mort una persona estimada plorem molt per ella, però crec que plorem més per nosaltres, ens sentim perduts, de cop hi volta el nostre salvavides ha fugit i hem de nedar tots sols, llavors ens venen els ofecs, els plors i la maleïda ansietat.

Intento treballar i ocupar el temps per no haver de pensar en tu, però tot em fa recordar, una olor, un gest, una mirada..

Avui fa una setmana que no et tinc al costat i et sento a prop, sé que ets amb mi d’una manera o d’un altre, no m’importa i em sento tranqui-la.
T’estimo

dilluns, 9 de novembre de 2009

Àvia BiBi

Aquest camí que deixo enrera és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge,
que res no em valen tants d'atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega,
hi batega, el fràgil art de la tendresa...
-
Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l'ànsia dels teus ulls,
l'impúdic arc del teu cos nu,
però amor t'estimo encara més i sempre,
més i sempre, sabent-te esclau de la tendresa...
-
Del dolç batec de la tendresa que espera...
la tendresa que exalta...
la tendresa que ens cura quan fa por la solitud.
-
Lluís Llach - Tendresa

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Adeu Mei


Ara fa una setmana ens vam haver de acomiadar de la Mei, la Francesa per nosaltres, la Catalana a Pierrefeu, una dona ferma, intel·ligent i forta, ella va creuar la frontera per les muntanyes durant la guerra civil espanyola amb l’únic delicte comès, el d’ésser la dona d’un guàrdia republicà. Amb els seus fills a coll va poder arribar a un país que li va obrir les portes per començar una nova vida.Va arribar a un poblet, Pierrefeu du Var on va fer la seva vida i on hi va trobar el seu lloc, allà va fer amics, allà va muntar la seva vida, els fills, ara si, tots francesos i orgullosos de ser-ho han format les seves famílies amb la força que la Memé els hi va traspassar. Una dona oberta als temps, una dona que feia dels problemes, un repte, una dona digne d’admirar, un exemple a seguir per a tots, ferma fins al final de les seves conviccions i creences i sobretot en pau en tot i amb tots, ara la Mei és amb en Jaume que fa temps que l’esperava i amb els seus fills en Jaume i en Siset, siguis on siguis sempre et durem dins el cor ja que a tots ens has deixat una empremta que no s’esborrarà mai.
T’estimem

divendres, 18 de setembre de 2009

El Carril Bici fins al Port

El proper dia 18 de setembre es presentarà el projecte per allargar el carril-bici fins l’esplanada del port. Amb aquesta decisió l’Ajuntament i el Consorci de les Vies Verdes també es rehabilitarà l’edifici del Tinglado, on se s’hi ubicarà un centre d’interpretació del ferrocarril aprofitant les dues màquines i els tres vagons de passatgers que s’hi emmagatzemen.Aquesta ampliació de la Via Verda, que actualment finalitza a la Ronda Joan Casas, portarà els ciclistes fins el port, travessant el nucli urbà pels carrers Gravina i Álvarez de Castro. Davant aquesta proposta alguns veïns del carrer Gravina han manifestat la seva preocupació davant la pèrdua de llocs d’aparcament, espai que es destinarà al pas de les bicicletes. Per fer front a aquests dubtes, des de la regidoria de mobilitat s’ha aconseguit la cessió d’un solar on s’habilitarà un aparcament que facilitarà l’estacionament dels vehicles de la zona.Finalment un cop travessada la carretera de Palamós, el carril-bici passarà per l’interior de dos túnels fins a arribar a l’esplanada del port, recorrent una zona que en l’actualitat presenta un gran abandonament, i que en part serà recuperada.L’inversió total s’acosta als mig milió d’euros i té el suport del Consorci de les Vies Verdes, que finançarà un 60% d’aquesta despesa.

Possibilitat de connectar Girona i Sant Feliu amb un tramvia

El Pla Territorial de les Comarques Gironines preveu la possibilitat de connectar Girona i Sant Feliu amb un tramvia.
Quan fa poques dates (el 15 de juliol passat) que s’ha celebrat el quarantè aniversari del darrer viatge del Carrilet, que unia Girona amb Sant Feliu, la Generalitat sembla voler tornar a apostar per una línia ferroviària que uneixi ambdues poblacions, i potser allargar-la fina a Olot.Així ho manifesta en el seu Pla Territorial on es preveu la possibilitat de crear aquesta connexió entre Sant Feliu i Girona, dintre d’un ambiciós esquema que pretén crear una xarxa de rodalies ferroviària exclusiva per a les comarques gironines. Al menys aquesta possibilitat surt en els papers i veurem quina rellevància se li dóna en un país acostumat a apostar única i exclusivament pel transport privat i la mobilitat per carretera, tant de passatgers com de mercaderies.

dimarts, 15 de setembre de 2009

Adeu a Patrick Swayze

L'actor Patrick Swayze, protagonista de pel·lícules com Dirty Dancing (1987) o Ghost (1990), ha mort, als 57 anys, víctima d'un càncer de pàncrees després de mesos combatent la malaltia, segons ha anunciat el diari Los Angeles Times. ... seguir llegint

dimecres, 9 de setembre de 2009

Vies Verdes

Animeu-vos! Ja s'han iniciat els preparatius per celebrar el DIA EUROPEU DE LES VIES VERDES.
Enguany proposen pedalar entre Girona i Sant Feliu de Guíxols (uns 40 km), el 4 d'octubre.
NOVETAT: hi haurà servei de bus des de qualsevol població de les vies verdes de Girona.
Es publicaran els HORARIS DE BUS a partir del 14 de setembre.
INSCRIPCIONS entre el 14 i el 28 de setembre.

dijous, 3 de setembre de 2009

Nicholas Winton va aconseguir treure de Txecoslovàquia 669 menors

L’edat no impedirà a sir Nicholas Winton ser testimoni demà de l’arribada a Londres d’un tren, estirat per una locomotora a vapor, en què viatgen 22 persones que li deuen la vida. El tren va sortir dimarts passat de l’estació central de Praga i farà el mateix recorregut que 70 anys enrere van fer vuit combois que, gràcies a la feina de Winton, van salvar 669 nens de l’antiga Txecoslovàquia, la majoria d’ells jueus, quan el país ja es trobava sota l’ocupació nazi.

video

La presència de Winton, que va complir 100 anys el maig passat, no és poca cosa, tractant-se d’un home que va defugir qualsevol tipus de vanaglòria per les seves accions. De fet, si hagués estat per ell, encara avui es desconeixeria qui va ser el benefactor d’aquells nens. No va fer partícips ni la seva família d’aquella gesta. No obstant, va ser gràcies a la seva dona, Grete, que els seus esforços van sortir a la llum el 1988, quan ella va trobar a les golfes de casa seva un portafolis que contenia llistes i fotografies dels nens que van agafar aquells trens i cartes dels seus pares. Una generosa alternativa el desembre del 1938, Winton, també conegut com el Schindler britànic, tenia llavors 29 anys. Estava fent les maletes per anar-se’n a esquiar a Suïssa, quan el seu company de viatge li va trucar per a un canvi de plans: el seu nou destí seria Txecoslovàquia. L’autor d’aquella trucada era el seu amic Martin Blake, que ajudava la Comissió Britànica de Refugiats per a Txecoslovàquia. Dos mesos abans, les tropes de Hitler havien ocupat la regió dels Sudets, fronterera amb Alemanya, on hi havia una nodrida colònia alemanya. Amb l’excusa de garantir la seguretat dels alemanys, van ocupar el territori, i allò va provocar un èxode de refugiats. Winton es va horroritzar al comprovar les condicions dels camps de refugiats, i va decidir posar en marxa un sistema per evacuar nens, seguint els passos d’altres que funcionaven a l’Europa Central.
Va començar llavors una tasca de coordinació entre diferents organitzacions que posaven en contacte els pares dels nens amb Winton, i ell al seu torn amb el Ministeri de l’Interior Britànic, per obtenir els visats.A l’acabar la seva jornada a la city, Winton treballava per aconseguir fons i famílies que acceptessin fer-se càrrec dels nens, un requisit fonamental per obtenir el visat. I això mentre al sud d’Anglaterra ja havia començat l’evacuació de nens davant l’amenaça que suposava l’imminent esclat de la segona guerra mundial. Va establir llavors una organització amb uns quants voluntaris, entre ells la seva mare i la seva secretària, i van posar anuncis als diaris britànics per captar donacions i famílies d’acollida.Entre els mesos de març i agost del 1939 els trens van fer el recorregut, i Winton va esperar a l’andana de l’estació londinenca de Liverpool Street l’arribada dels nens.
No obstant, guarda un terrible record de l’últim tren que hauria d’haver sortit l’1 de setembre del 1939, el dia que va començar la guerra. De matinada, els 250 nens ja havien pujat a bord quan les tropes alemanyes van impedir la seva sortida. No es va saber res més d’ells. La majoria van ser internats en camps de concentració amb les seves famílies. A Liverpool StreetEntre els passatgers del tren que arribarà a l’estació de Liverpool Street, a més a més de 22 dels anomenats «nens de Winton», també hi ha prop de 60 familiars i la filla del benefactor, Barbara, que va dir que el seu pare als 100 anys encara és un home compromès. «El que va fer fa 70 anys explica com és ara. Si aquesta commemoració fa que la gent sigui més conscient de les coses que hauríem de fer ara, ell ho veurà com una cosa bona».

dimarts, 25 d’agost de 2009

Noruega busca les restes del gran heroi antàrtic Amundsen

Va ser el primer d’arribar al pol Sud, però el pol Nord el va engolir. Roald Amundsen, l’explorador noruec que el 1911 va guanyar a l’infortunat Robert F. Scott la històrica carrera cap al nucli de l’Antàrtida, va desaparèixer el 18 de juny del 1928 amb cinc homes més quan va caure el revolucionari hidroavió en què viatjaven. Ahir, 81 anys després, dos vaixells de la Marina noruega van sortir del port de Tromso, a l’extrem nord del país, a la recerca de les restes d’un dels noruecs més famosos de la història.«Ens embarquem en una iniciativa audaç que ofereix l’oportunitat única de resoldre un dels misteris més duradors de Noruega: ¿què va passar amb Amundsen i els seus homes?», va escriure ahir al seu bloc el neozelandès Rob McCallum, líder de l’expedició. «Aquesta icona mundial, un dels exploradors més grans que han existit mai, va desaparèixer el 1928 gairebé sense deixar pistes. Excepte tres... »
LES TRES PISTES / És el rastre d’aquestes tres petites troballes el que insufla optimisme a l’expedició, que concentrarà la seva recerca en una àrea d’uns 110 quilòmetres quadrats a prop de l’illa de Bjornoya (l’illa de l’Ós), de l’arxipèlag de Svalbard, al mar de Barentsz. Va ser allà on, el 1933, a un pescador se li van enganxar les xarxes en una cosa desconeguda, semblant a un avió, al fons marí. Les altres dues pistes són un flotador i un tanc de combustible que van arribar a la costa noruega pocs dies després que desaparegués l’avió, un Latham 47 cedit per França. Al tanc hi havia senyals deixats per una navalla i un martell, cosa que fa suposar que, inicialment, almenys una persona va sobreviure a l’accident, encara que devia morir més tard pel fred polar. Amundsen s’havia embarcat en l’aparell, junt amb un company i quatre aviadors francesos, per ajudar a rescatar l’italià Umberto Nobile. Tot i que abans eren companys, s’havien enemistat pel primer vol de la història sobre el pol Nord, que van realitzar conjuntament el 1926 i del qual es van discutir el lideratge. Nobile va decidir tornar a l’Àrtic dos anys després, però el seu dirigible es va estavellar sobre el gel. L’aventurer italià va ser un dels supervivents i, encara que Amundsen no va arribar fins a ell, més endavant va ser rescatat per un avió suec.
NOMÉS EL MOTOR / L’expedició de McMullen creu que 10 dies són suficients per trobar les poques restes que queden del Latham 47: el motor. La resta estava construïda amb fusta i lones. Per realitzar la recerca es compta, des dels dos vaixells, amb un robot submarí capaç de sondejar amb molta precisió el fons del mar, d’una profunditat que no supera els 400 metres. Si el robot, el Hugin 1.000, troba qualsevol objecte, se submergirà un altre robot, equipat amb quatre càmeres, per identificar la troballa. L’expedició, que relatarà el viatge a la seva web (www.searchforamundsen.com) i que serà també objecte d’un documental de televisió, espera que a prop del motor es trobin també les restes dels sis desapareguts, entre ells Roald Amundsen.

dilluns, 24 d’agost de 2009

La posidònia de la Costa Brava està en perill pel "descontrol" en l´ancoratge de vaixells


El descontrol en l'ancoratge d'embarcacions a la Costa Brava posa en risc el fons marí. La manca de boies fa que les embarcacions tirin l'àncora i destrueixin les praderies de posidònia. Durant l'estiu, el problema s'agreuja per la pressió turística. Aquesta és una de les conclusions provisionals d'un estudi que elabora la Fundació Mar. El seu director, Miquel Ventura, va afirmar que el litoral té un bon nivell de salut però avisa que no es pot abaixar la guàrdia. L'anàlisi va detectar que en molts punts de la costa hi ha espècies, com l'alga cistoseira, que indiquen que el fons marí està en bon estat però augmenta la presència d'espècies que no són pròpies de l'ecosistema, com el peix fadrí.El projecte Silmar té la voluntat de diagnosticar, a través del seguiment constant, l'estat mediambiental i ecològic de diversos punts de la costa. Des de setembre de l'any passat funciona un programa pilot a sis punts del litoral gironí. En aquests mesos, la Fundació Mar ha detectat que almenys en quatre d'aquestes sis estacions les embarcacions fondegen directament sobre les praderies de posidònia i arranquen les arrels. La posidònia és una espècie essencial en l'ecosistema perquè fa de coixí en la reproducció de peixos, fixa el substrat i forma part de l'hàbitat de més de 1.400 espècies animals i vegetals.

5è Concurs de Teatre Amateur a Sant Feliu


5è Concurs de Teatre Amateur a Sant Feliu

dilluns, 17 d’agost de 2009

dimarts, 11 d’agost de 2009

Cal visitar el MUM E

El Museu Memorial de l'Exili, ubicat al municipi de la Jonquera, permet conèixer, per mitjà de la seva exposició permanent, l'exili viscut en el marc de la Guerra civil espanyola.
Paral·lelament i per mitjà del seu Centre de Recerca, es generen projectes d’investigació i exposicions temporals a l’entorn de la temàtica dels exilis dels segles XX i XXI.
Informació i reserves:info@museuexili.cat - 972 55 65 33
http://www.museuexili.cat/
Els horaris del Museu són:
De juny a setembre: de dimarts a dissabte, de 10 a 19h i diumenges i festius de 10 a 14h.
D'octubre a maig: de dimarts a dissabte, de 10 a 18h i diumenges i festius de 10 a 14h.
Els dilluns, a excepció dels festius, està tancat tot l'any.
Preus:Entrada general 4 €

(tenen entrada gratuïta els majors de 65 anys i menors de 7, aturats, grups escolars i docents i existeixen preus reduiïts per a pensionistes, joves, estudiants i grups d'adults).

divendres, 31 de juliol de 2009

Festa Major 2009


Divendres, 31 de juliol
9 h. Passada de gegants, capgrossos i cavallets.
20 h. Pregó de festa major, davant de l'ajuntament.
23 h. Mascletada per gentilesa de l'Associació de Firataires de Girona i província.
23.30 h. Ball amb La Tribu, davant de l'ajuntament.
Dissabte, 1 d'agost
08 h. Matinades.
19 h. Cursa de pasteres, a la platja de Palm Beach. I també, Espectacle familiar: La Ventafocs, al Teatre Municipal.
23.30 h. Ball dels Seixanta amb el grup Bit-Shadow, davant de l'ajuntament.
01.30 h. Festa Va Parir Tour 2009, amb Carles Pérez, davant de l'ajuntament.
Diumenge, 2 d'agost
8 h. Gran cassolada popular, i desfilada de les colles de Carnaval. Festa de l'escuma a la pl. Murlà. 16 h. Campionat de botifarra
19 h. Concert amb l'orquestra Volcán (Cambra de Comerç).
19 h. Espectacle infantil Intringulis amb la Companyia Cop de Clow, davant Ajuntament.
21.30 h. Burruezo & Bohemia Camerata a l'Hort del Rector.
23 h. Sardanes amb la Bisbal Jove. Passeig del Mar davant de l'ajuntament.
24 h. Ball amb l'orquestra Volcán, davant de la Cambra de Comerç.
Dilluns, 3 d'agost
11 h. Jocs de Cucanya, a la platja de Sant Feliu.
22.30 h. Correfoc amb els Diables d'en Pere Botero.
23.30 h. Sardanes amb la Cobla Cadaqués. Passeig del Mar.
24 h. Nit jove amb The Patilla i l'Orquestra Di-versiones, davant de l'ajuntament
Dimarts, 4 d'agost
19 h. Espectacle infantil. Cia. Pepsicolen, al passeig del Mar.
23 h. Focs d'artifici de cloenda a la badia.
23.30 h. Sardanes amb la cobla Ciutat de Girona. Passeig del Mar.
24 h. Ball amb l'Orquestra Metropol, davant de l'ajuntament.

divendres, 24 de juliol de 2009

de "CAN ROMAGUÉ" a "LA CASA IRLA"

Obre el museu com a primer pas per convertir-se en punt de trobada ciutadà, La taverna obrirà a la tardor amb programació cultural estable.

Ha estat un procés llarg i tortuós, però la Casa Irla lluirà a partir de demà amb la inauguració del nou museu i un procés de rehabilitació avançat que culminarà a la tardor amb l'entrada en servei de la taverna a la mateixa planta baixa on l'expresident de la Generalitat Josep Irla (1876-1958) servia vins a l'establiment familiar quan era un adolescent. L'edifici, de propietat municipal, ha estat cedit a la Fundació Irla per deu anys, prorrogables a deu més, perquè gestioni l'equipament.
Podeu llegir la notícia sencera a el punt diari

dimarts, 21 de juliol de 2009

Foc a les hortes de Sant Amanç

Un foc que es va declarar ahir al migdia a tocar la ronda de Ponent de Sant Feliu de Guíxols va fer contenir la respiració al municipi durant més d'una hora. L'incendi, que va arrasar una hectàrea i mitja de bosc i hortes, es va desencadenar -s'investiga si va ser provocat per una crema de rostolls o alguna altra activitat- a tocar de la riera de Sant Amanç però es va extendre ràpidament en direcció a les masies situades a causa de la virulència amb què van cremar algunes de les barraques dels propietaris dels horts. Al paratge s'hi acumulava molta brutícia i deixalles: les barraques estaven construïdes amb fustes i somiers i dins s'hi van trobar, fins i tot, bombones de butà -de fet, algunes fins i tot s'ocupaven il·legalment com a segona residència. La proximitat de masies i de la urbanització de Sant Amanç va obligar, a més, a desallotjar per seguretat uns 200 veïns, van informar els Mossos d'Esquadra. El foc, que va originar una gran columna de fum visible des de diversos punts de la Costa Brava, es va originar a l'alçada del carrer Callao, a tocar de la piscina municipal i el cementiri. En pocs minuts la situació es va complicar a causa de la virulència amb què cremaven les barraques i el fort vent que bufava ahir a la Costa Brava. Si bé no es van donar víctimes humanes, les flames sí que van matar animals de granja i gossos que els propietaris tenien a les barraques dels horts. Un dels propietaris, Ferran Gonzàlez, va arribar a temps de salvar les sevs bestioles: "Hi tinc quatre gallines, dos gossos de cacera i també les eines, molta gent d'aquí ho fem servir com de magatzem a l'aire lliure", va explicar. El seu hort es va salvar de les flames però el que hi havia al seu costat, a tocar de la ronda, va quedar calcinat. "No entenem com el foc ha arribat fins aquí si ha començat per sota de la riera, el vent hi té segur molt a veure", va explicar. Cap a dos quarts de quatre de la tarda els desallotjats van poder tornar a casa seva -cap habitatge va patir danys, segons van infomar els Bombers de la Generalitat- i les onze dotacions terrestres de bombers i quatre més d'aèries es van anar retirant progressivament.

dissabte, 27 de juny de 2009

Despertar sobtat i trist alhora









La notícia de la mort del rei del pop Michael Jackson, em va despertar.
De sobte encara no havia obert els ulls i ja sentia la desagradable notícia, em vaig llevar amb un sentiment de tristesa, i això no va ser tot, al arribar a la feina sentia que l'actriu Farrah Fawcett també ens havia deixat, el dia prometia.
Com pot ser que en unes hores el que havia estat el meu ídol de joventut i l'actriu a qui em volia semblar de totes totes, ens haguessin deixat.
El primer, després d'una lluita constant contra la natura, "el geni" ha perdut la batalla de la vida i ha guanyat ser un mite etern, no crec que fos el que buscava, però la vida et sorprèn constantment.
Ella, rossa, amb un somriure encisador, segura de si mateixa, aquell àngel que s'en sortia de totes, ha tancat els ulls, després d'una lluita de quasi tres anys, la maleïda pesta del segle XXI se l'ha endut.
Des d'ahir el món plora i el cel està de festa.
See you latter

dilluns, 22 de juny de 2009

Bomba de la II Guerra Mundial


El Cos d’artificiers de la Guàrdia Civil va fer esclatar la mina de la II Guerra Mundial que el temporal de Sant Esteve va posar al descobert aquest hivern. Alguns submarinistes van constatar que el mecanisme de la mina havia quedat al descobert atesa la força del temporal i per aquest motiu, van posar-ho en coneixement de les autoritats que van decidir fer-la esclatar per evitar ensurts.

dilluns, 1 de juny de 2009

Íntims obre Calvin Klein a St.Feliu


L'Esperança ha obert una nova botiga a Sant Feliu aquest cop de Calvin Klein, amb la que fa una aposta cap a la gent jove del poble, la botiga és a la Rambla Vidal i té un toc fashion que porta la marca personal d'Íntims Esperança, la inauguració va ser el dissabte 30 de maig, va ser un èxit total d'assistència, cava i delícies van acompanyar la vetllada amb la música en directe de Nacho Alonso. Des del nostre blog volem desitjar a l'Esperança molta sort en aquest nou projecte.

dilluns, 20 d’abril de 2009

divendres, 20 de març de 2009

Amb l’arribada de la Primavera hem dit adeu a la Buti

Avui 20 de març la rossa més guapa de la Costa Brava s’ha adormit, ja no ha de patir per res, ara vola lliure com sempre ha estat, una ànima lliure, amb molta pena l’hem ajudat a volar. Al llarg de 17 anys la Buti ens ha donat molt bons moments, ha estat una gossa fidel, dolça i tothom qui l’ha conegut se n’ha ennamorat.
Gràcies petita per tot , en algún moment ens retrobarem.
T’estimem

dimecres, 25 de febrer de 2009

Una edificació romana al Monestir

Les excavacions arqueològiques que s'estan duent a terme a Sant Feliu de Guíxols estan donant com a resultat la confirmació de l'existència d'una edificació romana a l'entorn del monestir, que dataria del segle IV d.C. L'arqueòleg, professor de la Universitat de Girona i responsable de l'excavació, Jordi Vivó, va assegurar ahir que a les habitacions que fins ara s'han descobert hi ha mosaics que ajuden a situar l'estructura en l'època romana. Així mateix, i gràcies a les excavacions d'aquest 2009, es pensa que en un primer moment l'edificació de l'entorn del monestir acollia una edificació, presumiblement una vil·la d'una explotació destinada a l'agricultura, i que tard o d'hora hauria acabat acollint una entitat religiosa, que seria el precedent del que va ser, a la fi, l'edifici del monestir. Per Vivó, la importància d'aquest edifici també recau sobre el fet que hauria mantingut el seu ús d'una manera continuada fins ben bé en l'època medieval, tal com ho demostren les tombes que hi ha adossades en els murs de la façana. Aquest edifici s'hauria deixat de fer servir en els segles XIII i XIV.
http://www.elpunt.cat/

dilluns, 23 de febrer de 2009