Avui 20 de març la rossa més guapa de la Costa Brava s’ha adormit, ja no ha de patir per res, ara vola lliure com sempre ha estat, una ànima lliure, amb molta pena l’hem ajudat a volar. Al llarg de 17 anys la Buti ens ha donat molt bons moments, ha estat una gossa fidel, dolça i tothom qui l’ha conegut se n’ha ennamorat.Gràcies petita per tot , en algún moment ens retrobarem.
T’estimem
4 comentaris:
Querida Rubia,
Sentimos tu partida hacia otra aventura mas.... no te llegue a conocer pero senti el amor que te tienen. Por cierto, te salvastes de ser una de mis chicas... ajjajajaj
Dios te cuide y por aqui le daremos mucho animo & amor a Iolandita.
Besos,
Tu Perrote ;-)
De tant en tant, perdem per sempre éssers estimats.
El dolor que t'estripa per dins fa plantejar-te si no hagués estat millor viure sense estimar, en un intent d'estalviar-nos aquest sofriment.
Estimar i perdre, o no perdre ni estimar.
La resposta és clara i ens ha de servir de bàlsam en els moments de tristor.
En aquest espai-temps que vivim, gaudir, o haver gaudit de dies intensos, de rialles infinites, de carícies úniques, ens justifica com a éssers vius.
És en el camí on trobes la recompensa, no en el destí, diu el poeta.
I és així.
En viure i haver viscut.
En estimar i haver estimat.
La pèrdua no és res més que un senyal per fer balanç.
Un balanç que en el cas de la Buti és clar com un dia clar de primavera, ple de flors i núvols de cotó.
Ara convé reposar.
Un petó
Joanet
Buti
Et vas dormir als meus braços…en silenci, discreta com sempre. Al llarg d’aquests 17 anys has portat molt d’amor a la meva vida i m’has donat sempre molta pau, rosseta dolça, anaves en Vespa com una “motar” més, al casal amb els nens eres una monitora de les millors, vam pujar molts cims i tu sempre la primera, munts de pensaments omplen ara el buit que has deixat.
T’enyoro i es fa difícil tornar a casa i que no siguis al teu racó, velleta i amb les teves limitacions has sigut la companya fidel de sortides i confidències, els últims dies vaig acomiadar-me de tu a cada instant que podia, segura que seria l’última oportunitat per fer-ho. Ara encara tinc la necessitat de dir tot el bo que m’has fet i tot el que t’enyoro. Em sento com si faltés la part de mi que omplies en silenci.
T’estimo petita.
Amàlia
S'hem fa difícil veure que no hi ets, cada racó de casa fa la teva olor, miro el jardí per veure com estas hi no hi ets, la monotonia diària s'ha trencat, ara em sobra el temps que et dedicava a donar-te de menjar, a banyar-te, que estiguessis calenta, pendent de cada gemec que feies els últims dies.. ara hauré d'emplenar aquest temps a recordar tots els moments que hem viscut plegades, la pila de fuets que ens has robat i la carona que posaves quan t'enxampavem, eres preciosa.
T'ho vaig dir un miller de vegades però hi torno, gràcies per tot petita, ens has donat molt més que nosaltres a tu.
Estic convençuda que ara ja ets un esperit lliure, fora d'aquell cos espatllat i vell, ara has deixat de patir. Es impossible oblidar alló que has estimat tant i de ben segur que ens tornarem a trobar.
Fins sempre Buti estimada.
Publica un comentari a l'entrada