Memòria del 'blitz'

La capital britànica commemora aquest dies el 70 aniversari d’aquell malson amb una sèrie d’actes i exposicions. L’antiga estació de Aldwych, al Strand, en desús des de fa anys, ha estat reoberta aquest dies per a recrear aquells dramàtics moments en que milers de londinencs es refugiaven en el metro. L’èxit de l’idea ha estat absolut i totes les entrades estan venudes.
Las bombes van començar a caure sobre Londres a última hora de la tarda d’aquell primer divendres de setembre i els avions alemanys no van deixar d’escopir foc fins 36 hores després. Va ser el primer acte d’una campanya de 57 dies consecutius de bombardejos, totes las nits però també sovint a ple dia.
Els poc més de 3.000 afortunats que han aconseguit un passi per a visitar l’estació de Aldwych hauran de baixar 160 esglaons a través d’una escala metàl·lica de caragol abans d’arribar, a 28 metres de profunditat, a la plataforma en la que es van refugiar milers de londinencs.
A baix el visitant es trobarà un vell vagó de metro de 1938, una modernitat en aquells temps y que encara estava en servei als vuitanta. En aquests vagons, en les plataformes i en las parets de l’estació trobaran anuncis i cartells de l’època. Cartells que demanaven als londinencs que utilitzessin el metro només en caso de necessitat.
Los visitants se trobaran també amb alguns actors que interpreten personatges de la època.
De sobte, sonen las sirenes i la plataforma s’omple del ressò de bombes i el reflexa del foc de les explosions que arriben pel túnel. Un pot imaginar-se també el tremolor de les parets, els plats amb menjar de llauna, les ampolles d’aigua, les mantes para abrigar, los plors dels nens, el silenci dels avis...
L’últim bombardeig del blitz de Londres va ser el 15 de maig de 1941: En aquell atac van morir 1.364 civils. En total van morir 60.044 civils. El Regne Unit els venera como a herois.

Fragment estret i traduït de "el País"