El Carril Bici fins al Port

El proper dia 18 de setembre es presentarà el projecte per allargar el carril-bici fins l’esplanada del port. Amb aquesta decisió l’Ajuntament i el Consorci de les Vies Verdes també es rehabilitarà l’edifici del Tinglado, on se s’hi ubicarà un centre d’interpretació del ferrocarril aprofitant les dues màquines i els tres vagons de passatgers que s’hi emmagatzemen.Aquesta ampliació de la Via Verda, que actualment finalitza a la Ronda Joan Casas, portarà els ciclistes fins el port, travessant el nucli urbà pels carrers Gravina i Álvarez de Castro. Davant aquesta proposta alguns veïns del carrer Gravina han manifestat la seva preocupació davant la pèrdua de llocs d’aparcament, espai que es destinarà al pas de les bicicletes. Per fer front a aquests dubtes, des de la regidoria de mobilitat s’ha aconseguit la cessió d’un solar on s’habilitarà un aparcament que facilitarà l’estacionament dels vehicles de la zona.Finalment un cop travessada la carretera de Palamós, el carril-bici passarà per l’interior de dos túnels fins a arribar a l’esplanada del port, recorrent una zona que en l’actualitat presenta un gran abandonament, i que en part serà recuperada.L’inversió total s’acosta als mig milió d’euros i té el suport del Consorci de les Vies Verdes, que finançarà un 60% d’aquesta despesa.

Possibilitat de connectar Girona i Sant Feliu amb un tramvia

El Pla Territorial de les Comarques Gironines preveu la possibilitat de connectar Girona i Sant Feliu amb un tramvia.
Quan fa poques dates (el 15 de juliol passat) que s’ha celebrat el quarantè aniversari del darrer viatge del Carrilet, que unia Girona amb Sant Feliu, la Generalitat sembla voler tornar a apostar per una línia ferroviària que uneixi ambdues poblacions, i potser allargar-la fina a Olot.Així ho manifesta en el seu Pla Territorial on es preveu la possibilitat de crear aquesta connexió entre Sant Feliu i Girona, dintre d’un ambiciós esquema que pretén crear una xarxa de rodalies ferroviària exclusiva per a les comarques gironines. Al menys aquesta possibilitat surt en els papers i veurem quina rellevància se li dóna en un país acostumat a apostar única i exclusivament pel transport privat i la mobilitat per carretera, tant de passatgers com de mercaderies.

Adeu a Patrick Swayze

L'actor Patrick Swayze, protagonista de pel·lícules com Dirty Dancing (1987) o Ghost (1990), ha mort, als 57 anys, víctima d'un càncer de pàncrees després de mesos combatent la malaltia, segons ha anunciat el diari Los Angeles Times. ... seguir llegint

Vies Verdes

Animeu-vos! Ja s'han iniciat els preparatius per celebrar el DIA EUROPEU DE LES VIES VERDES.
Enguany proposen pedalar entre Girona i Sant Feliu de Guíxols (uns 40 km), el 4 d'octubre.

NOVETAT: hi haurà servei de bus des de qualsevol població de les vies verdes de Girona.

Es publicaran els HORARIS DE BUS a partir del 14 de setembre.

INSCRIPCIONS entre el 14 i el 28 de setembre.

Nicholas Winton va aconseguir treure de Txecoslovàquia 669 menors

L’edat no impedirà a sir Nicholas Winton ser testimoni demà de l’arribada a Londres d’un tren, estirat per una locomotora a vapor, en què viatgen 22 persones que li deuen la vida. El tren va sortir dimarts passat de l’estació central de Praga i farà el mateix recorregut que 70 anys enrere van fer vuit combois que, gràcies a la feina de Winton, van salvar 669 nens de l’antiga Txecoslovàquia, la majoria d’ells jueus, quan el país ja es trobava sota l’ocupació nazi.

La presència de Winton, que va complir 100 anys el maig passat, no és poca cosa, tractant-se d’un home que va defugir qualsevol tipus de vanaglòria per les seves accions. De fet, si hagués estat per ell, encara avui es desconeixeria qui va ser el benefactor d’aquells nens. No va fer partícips ni la seva família d’aquella gesta. No obstant, va ser gràcies a la seva dona, Grete, que els seus esforços van sortir a la llum el 1988, quan ella va trobar a les golfes de casa seva un portafolis que contenia llistes i fotografies dels nens que van agafar aquells trens i cartes dels seus pares. Una generosa alternativa el desembre del 1938, Winton, també conegut com el Schindler britànic, tenia llavors 29 anys. Estava fent les maletes per anar-se’n a esquiar a Suïssa, quan el seu company de viatge li va trucar per a un canvi de plans: el seu nou destí seria Txecoslovàquia. L’autor d’aquella trucada era el seu amic Martin Blake, que ajudava la Comissió Britànica de Refugiats per a Txecoslovàquia. Dos mesos abans, les tropes de Hitler havien ocupat la regió dels Sudets, fronterera amb Alemanya, on hi havia una nodrida colònia alemanya. Amb l’excusa de garantir la seguretat dels alemanys, van ocupar el territori, i allò va provocar un èxode de refugiats. Winton es va horroritzar al comprovar les condicions dels camps de refugiats, i va decidir posar en marxa un sistema per evacuar nens, seguint els passos d’altres que funcionaven a l’Europa Central.

Va començar llavors una tasca de coordinació entre diferents organitzacions que posaven en contacte els pares dels nens amb Winton, i ell al seu torn amb el Ministeri de l’Interior Britànic, per obtenir els visats.A l’acabar la seva jornada a la city, Winton treballava per aconseguir fons i famílies que acceptessin fer-se càrrec dels nens, un requisit fonamental per obtenir el visat. I això mentre al sud d’Anglaterra ja havia començat l’evacuació de nens davant l’amenaça que suposava l’imminent esclat de la segona guerra mundial. Va establir llavors una organització amb uns quants voluntaris, entre ells la seva mare i la seva secretària, i van posar anuncis als diaris britànics per captar donacions i famílies d’acollida.Entre els mesos de març i agost del 1939 els trens van fer el recorregut, i Winton va esperar a l’andana de l’estació londinenca de Liverpool Street l’arribada dels nens.

No obstant, guarda un terrible record de l’últim tren que hauria d’haver sortit l’1 de setembre del 1939, el dia que va començar la guerra. De matinada, els 250 nens ja havien pujat a bord quan les tropes alemanyes van impedir la seva sortida. No es va saber res més d’ells. La majoria van ser internats en camps de concentració amb les seves famílies. A Liverpool StreetEntre els passatgers del tren que arribarà a l’estació de Liverpool Street, a més a més de 22 dels anomenats «nens de Winton», també hi ha prop de 60 familiars i la filla del benefactor, Barbara, que va dir que el seu pare als 100 anys encara és un home compromès. «El que va fer fa 70 anys explica com és ara. Si aquesta commemoració fa que la gent sigui més conscient de les coses que hauríem de fer ara, ell ho veurà com una cosa bona».

Noruega busca les restes del gran heroi antàrtic Amundsen

Va ser el primer d’arribar al pol Sud, però el pol Nord el va engolir. Roald Amundsen, l’explorador noruec que el 1911 va guanyar a l’infortunat Robert F. Scott la històrica carrera cap al nucli de l’Antàrtida, va desaparèixer el 18 de juny del 1928 amb cinc homes més quan va caure el revolucionari hidroavió en què viatjaven. Ahir, 81 anys després, dos vaixells de la Marina noruega van sortir del port de Tromso, a l’extrem nord del país, a la recerca de les restes d’un dels noruecs més famosos de la història.«Ens embarquem en una iniciativa audaç que ofereix l’oportunitat única de resoldre un dels misteris més duradors de Noruega: ¿què va passar amb Amundsen i els seus homes?», va escriure ahir al seu bloc el neozelandès Rob McCallum, líder de l’expedició. «Aquesta icona mundial, un dels exploradors més grans que han existit mai, va desaparèixer el 1928 gairebé sense deixar pistes. Excepte tres... »

LES TRES PISTES / És el rastre d’aquestes tres petites troballes el que insufla optimisme a l’expedició, que concentrarà la seva recerca en una àrea d’uns 110 quilòmetres quadrats a prop de l’illa de Bjornoya (l’illa de l’Ós), de l’arxipèlag de Svalbard, al mar de Barentsz. Va ser allà on, el 1933, a un pescador se li van enganxar les xarxes en una cosa desconeguda, semblant a un avió, al fons marí. Les altres dues pistes són un flotador i un tanc de combustible que van arribar a la costa noruega pocs dies després que desaparegués l’avió, un Latham 47 cedit per França. Al tanc hi havia senyals deixats per una navalla i un martell, cosa que fa suposar que, inicialment, almenys una persona va sobreviure a l’accident, encara que devia morir més tard pel fred polar. Amundsen s’havia embarcat en l’aparell, junt amb un company i quatre aviadors francesos, per ajudar a rescatar l’italià Umberto Nobile. Tot i que abans eren companys, s’havien enemistat pel primer vol de la història sobre el pol Nord, que van realitzar conjuntament el 1926 i del qual es van discutir el lideratge. Nobile va decidir tornar a l’Àrtic dos anys després, però el seu dirigible es va estavellar sobre el gel. L’aventurer italià va ser un dels supervivents i, encara que Amundsen no va arribar fins a ell, més endavant va ser rescatat per un avió suec.

NOMÉS EL MOTOR / L’expedició de McMullen creu que 10 dies són suficients per trobar les poques restes que queden del Latham 47: el motor. La resta estava construïda amb fusta i lones. Per realitzar la recerca es compta, des dels dos vaixells, amb un robot submarí capaç de sondejar amb molta precisió el fons del mar, d’una profunditat que no supera els 400 metres. Si el robot, el Hugin 1.000, troba qualsevol objecte, se submergirà un altre robot, equipat amb quatre càmeres, per identificar la troballa. L’expedició, que relatarà el viatge a la seva web (www.searchforamundsen.com) i que serà també objecte d’un documental de televisió, espera que a prop del motor es trobin també les restes dels sis desapareguts, entre ells Roald Amundsen.

La posidònia de la Costa Brava està en perill pel "descontrol" en l´ancoratge de vaixells

El descontrol en l'ancoratge d'embarcacions a la Costa Brava posa en risc el fons marí. La manca de boies fa que les embarcacions tirin l'àncora i destrueixin les praderies de posidònia. Durant l'estiu, el problema s'agreuja per la pressió turística. Aquesta és una de les conclusions provisionals d'un estudi que elabora la Fundació Mar. El seu director, Miquel Ventura, va afirmar que el litoral té un bon nivell de salut però avisa que no es pot abaixar la guàrdia. L'anàlisi va detectar que en molts punts de la costa hi ha espècies, com l'alga cistoseira, que indiquen que el fons marí està en bon estat però augmenta la presència d'espècies que no són pròpies de l'ecosistema, com el peix fadrí.El projecte Silmar té la voluntat de diagnosticar, a través del seguiment constant, l'estat mediambiental i ecològic de diversos punts de la costa. Des de setembre de l'any passat funciona un programa pilot a sis punts del litoral gironí. En aquests mesos, la Fundació Mar ha detectat que almenys en quatre d'aquestes sis estacions les embarcacions fondegen directament sobre les praderies de posidònia i arranquen les arrels. La posidònia és una espècie essencial en l'ecosistema perquè fa de coixí en la reproducció de peixos, fixa el substrat i forma part de l'hàbitat de més de 1.400 espècies animals i vegetals.

Diari de Girona